Del VHS … al … Video per Internet

Només fa uns anys tots teníem al cap la imatge de la col•lecció de vídeos, similar a la biblioteca, i fins i tot, alguns de nosaltres vàrem començar aquest intent. Probablement entre la rapidesa dels avenços tècnics i el creixement dels videclubs, ens vam desdir de l’aventura, però alguns esperits inassequibles al desmai ho varen continuar intentant amb els DVDs. Ara el vídeo comprimit per un cantó, els serveis de subscripció per un altre i les xarxes p2p estan canviant d’arrel aquesta idea de tenir per una altra: estar connectat. Probablement tot va començar amb Netflix al 98. La idea era senzilla, el nou format : el DVD, permetia que l’enviament per correu fos factible i barat. El funcionament era simple, les regles senzilles i poder la clau de l’èxit, l’usuari posava les condicions del servei. Et subscrivies per un tarifa prou ajustada - $19.99 al mes, uns 15€ - t’envien 3 pel•lícules per correu, amb sobres de retorn prepagat, les mires quan vols i les vas tornant conforme les has vist. A mida que les tornes te n’envien més d’entre una llista que has escollit prèviament. Netflix no solament oferia/eix comoditat, sinó també una selecció de pel•lícules, series de televisió, documentals, etc.. impossible de trobar al vídeo club de la cantonada, amb dues condicions però, no sempre tens el que vols i ben bé mai ho tens quan ho vols. No solament la idea era bona, sinó que Netflix ho va fer bé. Va contactar amb les grans empreses i va posar bústies de recollida i servei d’enviament a les feines. Va garantir un enviament ràpid i segur i va posar en marxa un sistema de recomanació fent servir tecnologia d’Intel•ligència Artificial que t’ajudava a triar i a trobar allò que t’interessava, encara que tu no ho sabessis. Al Febrer del 2003 la companyia ja havia arribat al milió de subscriptors, avui en dia 3 Milions i uns 40,000 títols. Al 2004 els grans del mercat com Blockbuster i cadenes de distribució com WalMart van entrar en el negoci. Però, com tots sospitem, la digitalització de productes/serveis basats en la informació, i en aquest cas i de manera específica, dels culturals, és un fenomen imparable. Que succeeixi amb els vídeos el mateix que està passant amb els CD, és només una qüestió de temps, un temps que ja ha començat. Efectivament, també al 98 apareix MovieFlix un servei de vídeo per Internet que avui en dia disposa d’uns 3,000 títols, al 99 CinemaNow amb una mica més de 5,000 i finalment al 2000 MovieLink un projecte de MGM Studios, Paramount Pictures, Sony Pictures Entertainment, Universal Studios i la Warner Bros. MovieLink ofereix un número limitat de pel•lícules (alrrededor de 1,000 ) però de total actualitat. Blockbuster, Sony i altres tenen projectes en marxa en fase de test. Aquí a Espanya Telefónica també ha entrat al mercat, encara que d’una manera molt tímida, amb el seu servei Imagenio. Aquestes companyies ofereixen serveis que contemplen des del pay-per-view fins a la descàrrega de la pel•lícula o a un servei de subscripció. Els preus estan al voltant del $10 ( 7.7€) o menys pels serveis de subscripció, els $20 ( 15€) per la descarrega de les pel•lícules i el pay-per view oscil•la entre els $1.99 i $4.99 (1,5€ i 4€ respectivament). Tots aquests projectes varen tenir un temps de gestació llarg, bàsicament degut a dos tipus de problemes: a les reticències de les grans productores que no volien i no volen que els hi passi amb el vídeo el mateix que està passant amb l’àudio i per altra banda la necessitat d’un ample de banda adequat. Efectivament la visualització de vídeo en streaming (visualització continuada sense haver de baixar el vídeo) en unes condicions mínimes, requereix velocitats nominals de al voltant 1Mb/s. Cal pensar però que als USA les connexions de velocitats superiors al 1.5Mb són comunes: més de 25M ja al 2002 (en part degut a l’ús del cable, en part a l’extensió de l’ADSL i ben segur degut a la competència), a Corea tenim connexions de 100Mb/s a bona part del país i al Japó també tenim connexions de 10Mb/s en molts casos i 100Mb/s en altres. A Europa occidental les connexions superiors a 1Mb/s són també força comunes. Ens trobem doncs amb unes condicions técniques que permeten l’existència dels serveis. Tots aquests factors han fet que avui en dia aquest tipus de servei encara sigui marginal: un 0.3% de tot el mercat de vídeos de lloguer a principis del 2004, amb MovieLink ocupant el 33% i MovieFlix el 13%. Poder la única excepció en el desenvolupament d’aquest camp és el mercat de pel•lícules X que si ha tingut un creixement important. Paral•lelament a aquests grans, tenim però companyies més petites, dedicades a mercats “nicho”, com per exemple Akimbo que ofereix més de 25.000 títols d’estudis independents o ObjectCube que ha desenvolupat un sistema mitjançant el que es pot cobrar per minut i ha trobat un mercat inesperat : el video porno, com diu el seu creador, és un mercat a on el públic no es preocupa massa per l’argument... Fins i tot festivals de cinema com Sundance ja han apostat per una versió on-line. De la mateixa manera que pel que fa a la música, el PC ja no és el dispositiu central, un fenomen similar passa amb el vídeo. Per un cantó tenim els dispositius mòbils amb una pantalla entre 2” – 4” i capacitats de disc de 20GB o 30GB que permeten emmagatzemar unes 25 pel•lícules en baixa resolució o fins a 16 hores de vídeo a la màxima resolució. Aquests dispositius són l’evolució natural dels lectors mp3, entre ells i encara que no correspongui exactament a la mateixa família, cal esmentar la psp – la playstation personal que ara fa uns dies es va començar a vendre als USA – aquesta també permet veure pel•lícules. Tot i que la psp fa només 3 mesos que està al Japó i pocs dies que acaba de sortir als USA, i tot i el seu format propietari, ja tenim programes com PSP Video 9 que permeten transformar qualsevol arxiu de video per ser visualitzats en la psp, i a les xarxes p2p com ara bit torrent ja trobem clips destinats exclusivament a la psp i es comença a parlar del PSPcasting. D’altra banda trobem els dispositius de grabació de vídeo en disc, d’entre ells el més famós és el Tivo americà que inclou un servei de subscripció amb més de 3 Milions d’abonats. Mitjançant aquest tipus de plataformes les operadores de cable estan començant a oferir sistemes de vídeo sota demanda. Paral•lelament a tot això comencen a aparèixer eines especialitzades, com per exemple el nou cercador de Google especialitzat en programes i series de televisió. Fins aquí hem passat per sobre i molt ràpidament, de les manifestacions d’un canvi tecnològic que tindrà implicacions importants tant en l’àmbit personal com en el social. Dins de l’àmbit personal potser el canvi més evident és la transició vers a un estil de comunicació asíncron – igual que l’e-mail – on les pel•lícules, series, en general la informació, es consumeix en el moment en que l’usuari ho decideix i no quan s’emet. El segon té a veure amb la diversitat de les fonts, quelcom que és una constant des de l’inici d’Internet, un increïble augment en la multiplicitat de les fonts. Dins d’aquest àmbit personal però hi ha un canvi més subtil que té a veure amb els nostres valors. Si fins ara creiem que perquè es donés un cert nivell de riquesa cultural, era necessària ja la capacitat de disposar de la informació (biblioteca personal) ja la capacitat d’accedir-hi (biblioteca pública) i enteníem que aquests magatzems d’informació eren elements necessaris i indispensables per assegurar aquesta riquesa cultural, ara ho és i ho serà el nostre nivell de connectivitat a la xarxa i la nostra capacitat per participar activament i ésser presents en el mon virtual. Dins de l’àmbit social ja hem comentat alguns dels factors de canvi, com ara la multiplicitat de l’oferta, etc... n’hi ha un però important i és el que fa referència a quin tipus de societat volem ser, a si volem ser creadors de continguts que tinguin l’abast que tingui la xarxa o bé si ens conformem amb ser-ne només consumidors. Hi ha tot una sèrie de condicions, la connectivitat (entenent per tal la banda ampla, és a dir major o igual a 1Mb/s) és sens dubte imprescindible, però quedar-se aquí és quedar-se en el consum, per la creació ... cal anar més enllà, cal anar més endavant!