Internet, Xarxes Socials i e-Government : L’Administració en l’era Internet

Lluny de les visions d’una administració assemblearia amb votacions continues, l’Administració en l’era Internet es comença a perfilar com una Administració més participativa, una administració a on administradors i administrats col•laboren en entorns virtuals, una administració en xarxa. Més enllà de navegar i convertir-nos en mers espectadors, Internet possibilita la participació i la col•laboració entre persones sense necessitat d’estar tots presents al mateix lloc i al mateix moment. Això esdevé especialment important en societats a on el temps és un valor cada cop més important i a on es vol poder donar cabuda al conjunt de gent involucrada/afectada independentment d’on es visqui, és a dir, es vol que el territori no pesi com a desavantatge. Aquestes possibilitats de col•laboració i participació entre grans grups de ciutadans que obre Internet, no han passat desapercebudes pel mon empresarial i/o acadèmic i han donat lloc a l’aparició de tot un seguit d’eines de col•laboració i web-conferencing. L’Administració, a partir de les seves reflexions sobre el seu paper i els seus mètodes en la Societat de la Informació, està endegant programes i apropant-se a l’ús d’aquest tipus de tecnologies per transformar la seva relació amb els ciutadans en una veritable administració en xarxa on la participació és continua i el llindar entre administradors i administrats es difumina i en alguns casos arriba a desaparèixer. Un excel•lent exemple de tot això l’hem tingut en les passades jornades d’e-goverance – Catalonia Forum’05 organitzades per Marta Continente al capdavant de la Direcció General d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya. Els entorns col•laboratius són una de les plataformes més conegudes a Internet, qui no ha sentit parlar o participat en fòrums o qui no ha desat documents en un entorn compartit? Malgrat això, en els darrers temps, i gràcies a la comunitat Open Source hem pogut assistir a novetats importants en aquest tipus de plataformes. Efectivament, en aquests darrers anys els blogs, a mena de diari personal o col•lectiu, han explotat i han esdevingut un fenomen que ha estat capaç de copsar l’atenció mundial en esdeveniments tant importants com les darreres eleccions americanes. També els wikis, a mena d’enciclopèdia construïda i compartida en xarxa, han esdevingut una eina coneguda, utlitzada i reconeguda. Segur que molts hem fet servir més d’una vegada eines com wikipedia (també disponible en català). Per altra banda l’avanç de les plataformes de vídeo-conferència també ha estat imparable. Venint d’entorns tant elementals com el chat s’ha evolucionat a eines de missatgeria instantània molt sofisticades – com el messenger de Microsoft – o a eines de veu sobre IP – notablement Skype. Totes elles han anat incorporant de manera progressiva sistemes de pizarra compartida, video-conferència, etc... alguns d’ells en alta definició. A partir del 2001 i especialment durant el periode 2002-2004 assistim a l’explosió d’un tipus de tecnologies anomenades “Xarxes Socials”. Aquestes tecnologies pretenen fer present als participants en un entorn col•laboratiu les relacions socials/de treball que allà s’estableixen. De la mateixa manera que els ordinadors ens han permès augmentar la nostra capacitat de càlcul i de recuperar informació fins a fites insospitades, la promesa de les xarxes socials és obtenir un resultat similar en el nostre entorn de relacions. És a dir, disposar d’ajuts que ens permetin tenir “memòria social” – recordar qui és qui, quines han estat les nostres interaccions passades i amb quin resultat, etc.. -, ens permetin conèixer l’estructura de les nostres relacions dins del grup, l’estructura del grup i la nostra pròpia situació dins aquesta estructura i ens permetin buscar i trobar persones i continguts que ens puguin interessar ja sigui puntualment ja d’una manera continuada. En definitiva la promesa d’aquests entorns és augmentar les nostres capacitats, aquesta vegada d’interrelació social, abans de càlcul i de memòria. Les implementacions actuals estan encara lluny de complir aquestes expectatives, encara que si han demostrat la seva validesa en aspectes com permetre trobar i buscar, augmentar el nombre d’interrelacions socials i el dinamisme del grup, i ajudar en la cerca de continguts i persones rellevants per una determinada tasca. Durant el 2003 vàrem assistir a una veritable eclosió de webs de social networking i al 2004 es va convertir en un dels temes de moda. Aquestes webs estaven dirigides a públics amb interessos específics com innovadors amb Ryze, públic jove amb Friendster o networking empresarial a Linkedin. A partir del 2004 veiem com la tecnologia s’incorpora progressivament a diversos tipus d’entorns, especialment a entorns de tipus col•laboratius. Els exemples més coneguts d’aquesta confluència són Tribe, Yahoo3600 i Microsoft Spaces, particularment per la seva difusió. Però, quina és la relació de tot això amb l’e-government?. Fins ara quan parlavem d’e-government en molts casos el que en realitat parlàvem´era de transaccions a través de la web i d’informació que les administracions posaven a disposició dels ciutadans i sens dubte tot això és important, però hi havia ben poc pel que fa a la participació dels ciutadans en l’administració i quan es parlava de participació es feia moltes vegades des del punt de vista de la consulta popular més que des del treball. Aquestes plataformes estan també entrant en l’administració i en l’administració de Catalunya. Tot just al Fòrum d’e-governance es va presentar un primer esboç d’eCatalunya, una plataforma d’aquest tipus construïda en base a eines open source que engloba eines col•laboratives tradicionals, eines provenints de la comunitat de codi lliure: wikis, blogs, etc... , eines de xarxa social i eines d’Inteligència Artificial (recomanadors de persones amb interessos similars i documents). La participació es presenta des d’aquest punt de vista, com un continuo que va des del grup de professionals que treballa i/o està imbricat amb l’administració en la realització de tasques concretes com protocols, decisions d’actuació, etc... fins a consultes puntuals a un ventall ampli de persones o discussions/treballs específics per a un tema concret. Es tracta doncs d’instruments que permetin a metges col•laborar amb l’administració co-elaborant protocols, de professors que puguin gaudir d’instruments per elaborar materials de manera conjunta i discutir línies d’actuació, de mitjancers socials que gaudeixin d’un punt de trobada a on compartir coneixement i experiència, etc... Es tracta doncs més d’una administració imbricada en la societat, d’una administració en xarxa focalitzada en temes concrets que opta per la col•laboració i el consens amb els interessats més que pel dirigisme. Una administració més apropiada a aquest mon que Internet està aplanant. Tot això però, en els temes que corren, temps de presa, temps a on les hores sempre manquen i tothom té molts interessos, només es possible a partir de la construcció d’entorns col•laboratius virtuals. Internet com veiem, serveix per més coses que per baixar pel•lícules i disposar d’una infrastructura adient, també ens pot permetre aprofundir més en la democràcia, una democràcia del segle XXI que com no podia ser d’altre manera, tindrà molt de virtual.